Pluja d'estiu, escolta el meu cant Pluja d'estiu, no ignoris el meu plor Un pulmó que s'ofega Una casa que tremola Una onada que tot ho devora La llavor que no creix Cada flor que es panseix Cada arbre que mor enmig del foc I les bèsties que ploren Fugen del sol i la boira Espantades per la cendra que cau del cel I les ànimes perdudes Oblidades en el mar Esperen el destí més amarg Però quan despertarem Quan descobrirem Que la vida no és un somni etern I tan sols vull pensar Que no és massa tard I que els nostres fills viuran amb dignitat Pluja d'estiu, escolta el meu cant Pluja d'estiu, ajuda'm Ajuda'ns