Hi ha amors que han d'arribar, D'altres que no han de tornar, Però dins aquesta complicada equació Puc justificar esperar-te fins demà. Són per tu totes ses meves lluites I tenc clars tots es nostres finals, és sa por que frena i banalitza aquest instant, I m'he trobat que ara ets sa raó D'una espontània honestedat. Amb es naufràgis des cor Suren ses contradiccions, I de sa certesa d'entendre es meu món, Me revé sa por d'ara espenyar-ho tot. Són per tu totes ses meves lluites I tenc clars tots es nostres finals, és sa por que frena i banalitza aquest instant, I m'he trobat que ara ets sa raó D'una espontània honestedat. Són per tu totes ses meves lluites I tenc clars tots es nostres finals, és sa por que frena i banalitza aquest instant, I m'he trobat que ara ets sa raó D'una espontània honestedat. I m'he trobat que ara ets sa raó D'una espontània honestedat. A s'hivern des meu cor Que ara no me deixa dir-te que t'estim, Però ho sé tan cert. I demà seré fugaç com un estel, I es moment, que ara és suficient, Serà lo més urgent. I es temps passa tan lent, quan no te tenc present, I es temps passa tan lent... Quan no te tenc present es temps passa tan lent.