La penombra que habit sembla un quadre de Rembrandt
Un antic hospital on posaven vacunes
Rememor els carrers empedrats de la infància
La pluja dalt les golfes les Vides de Sants
Érem pobres de ver i habitàvem el fred
De les cambres de calç que suaven humides
Sabaters anarquistes em van pintar el món
Ple d'injusta riquesa i sous mal repartits
Ara som indolents un país democràtic
Engreixam entre tots molt polítics corruptes
Tot allò de Proudhon de ser iguals de ser dignes
S'ha acabat tenim reis i a Marx proscrit l'han mort
Les pasteres travessen el mar de la infàmia
I els corbs setgen xisclant el contorn del poema
Crec que Déu més que encens el que vol és justícia
La vivesa del savi és viure i deixar viure
Hi ha teòlegs que embrossen tractats infumables
Hi ha filòsofs condrets que il·luminen la fosca
Hi ha fondàries que abismen cervells poderosos
Des de el llim de Todtnauberg veig Auschwitz que crema
Ara sé que al qui perd li emmordassen la història
Que alcen pols i extravien les marxes i els himnes
Vaig ser un fill agraït de la col·lecció Austral
Dintre meu duc encara l'al·lot de les golfes