Llença la mirada més perduda
En un instant on l'amargura li genera el crit més sord
Gira entorn a l'ombra que la guia
Però el món que la vigila condiciona tota opció
Llenços grisos que atrapen la ment
Privilegi ebri de censura on la misèria atura cura
Ideals del nul saber
Estratègia o la pitjor partida
On respirar és la tortura hipotecant futur, present
Esclau en dècades per un vell sostre
Ventres per pagar l'arrendament
Nuesa que decora la tristesa d'un capvespre a mig plaer
Berta estimarà sense mesura
Quatre braços la separen d'una societat feroç
Prima la felicitat que impera
Regalada dona a dona, home a home, a més de dos
Eleccions exemptes d'un domini
Situacions privades d'opinions
Sols la llibertat és la fortuna que depèn del nostre cor
Hi ha una veu que crida i crida
Dràstic mur que calma l'ansietat
Multitud que no abandona
Mans suades, dos maletes i un cel ras. Esforç remunerat?
Una llar que no té porta. Càrrega infinita d'un demà
Del seu demà, del teu demà, del meu demà
Un negre vestit per una lluita que reclama les entranyes
Nits per no passar més fred
Xifres per anomenar les persones que han
Perdut el cognom en una llar d'acolliment
Esclau en dècades per un vell sostre
Ventres per pagar l'arrendament
Nuesa que decora la tristesa d'un capvespre a mig plaer
Hi ha una veu que crida i crida condemnant l'abús d'aquest poder
Multituds que no ens desnonen
Mans calmades, dos somriures i un cel ras mirat des d'un tercer
Una llar, una família i una vida digna pel present
Pel seu present, pel teu present, pel meu present