I ara que arriba la primavera
La meva al·lèrgia és la pitjor
Quan a l'armari guardes la bufanda
Per treure'n el banyador
Em passa al veure aquella arracada
Tan alegre al melic
I la roba interior insinuada
O aquell escot tan atrevit
Ai xiqueta, quin estrès
Ai xiqueta, no puc més
Ai xiqueta, quin estrès
Ai xiqueta, no puc més
La primavera, m'ha pujat al cap
I els seus aires, m'han ben trastocat
Ai xiqueta, em tens segrestat
Només veure't, per tu perdo el cap
No puc estar-me a la terrasseta
No hi ha treva, ni descans
Quan et veig amb la faldilla estreta
I samarreta de tirants
Però realment el què a mi em provoca
El què a mi em posa malalt
és veure't amb aquelles set-vetes
I el somriure habitual
Ai xiqueta, quin estrès
Ai xiqueta, no puc més
Ai xiqueta, quin estrès
Ai xiqueta, no puc més
La primavera, m'ha pujat al cap
I els seus aires, m'han ben trastocat
Ai xiqueta, em tens segrestat
Només veure't, per tu perdo el cap
♪
La primavera, m'ha pujat al cap
I els seus aires, m'han ben trastocat
Ai xiqueta, em tens segrestat
Només veure't, per tu perdo el cap
La primavera, m'ha pujat al cap
I els seus aires, m'han ben trastocat
Ai xiqueta, em tens segrestat
Només veure't, per tu perdo el cap
La primavera, m'ha pujat al cap
I els seus aires, m'han ben trastocat
Ai xiqueta, em tens segrestat
Només veure't, per tu perdo el cap