Va dir: m'és igual si amb es teus peus m'embrutes sa tuvola
Perquè et veig a sa mirada passió que també amara
Es qui canta amb tu devora
Li vaig respondre
Res millor que en s'hora blava
Quan es Sol llepa sa cala
Contemplar com sa ruada
Ha abrigat es meus amics
No oblid que a aquest redol
S'hi arriba per un camí
Que qualcú va eixermar ahir
Amb poemes molt antics
Aixecà es got i sentencià
És aquí on jo vull estar
No tenir més ambició que cantar a sa matinada
No és per jo cap deshonor
A tots els que han preferit
Altaveu de poca mida
A canvi de poder sentir l'eco d'una veu amiga
Dedicam una cançó
Comunitat i germanor és així com s'edifica
Reconèixer en un company allò que t'identifica
Peuades damunt s'arena que la mar esborra
Graven rastres de claror per als que les enyora i diu
He vist un estel al cel com un presagi
Portador de llum d'un astre centenari
Invocant ancestres, nòmada planetari
Feim passes petites
No volem 'nar enfora
Jo camín tranquil, perquè som fresc i espontani
Després d'aquestes paraules es va ajeure per dormir
I jo vaig quedar tot sol
Però amb una cosa clara
D'arbres vells i bons amics no en té tothom que vol
Som la collita del que van sembrar ahir
I cuidam les flors d'un pati que no és gros
Ni ho necessita