Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial
De cinema francès a la fresca
El meu plan era tornar aviat
Però al final tot es va anar allargant
I els dos vam decidir sortir de gresca
Se'ns va fer tard
Va dir: No agafis pas el cotxe
Si vols et pots quedar
Que al pis hi tinc quarto exprés per convidats
I et deixo aquí sobre un cobrellit
Perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs
Si tens gana o vols aigua tu mateix pots fer
Pots fer com si fossis a casa
La manera com va dir bona nit
I va picar l'ullet era fàcilment mal interpetable
Vaig augurar una nit per a la posteritat
Fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom
Difícilment igualable
Però allà no passava res
Només aquell silenci trencat pel meu somier
Potser no era el seu tipus, millor que no fes res
I en una paret al fons
Imprès en blanc i negre hi havia un pòster d'en Godard
Potser ell em podria dir-me perquè em ballava el cap
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
Vull entendre-ho però no puc
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
Vull entendre-ho però no puc
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
Ell va dir que en casos com aquests
No es tracta de ser més guapo o més lleig
Sinó d'estar convençut de fer-ho
Jo vaig dir-li: Ja, però si ara hi vaig i ella no vol
Després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero
Em va convidar a fumar
I en un plano-seqüència una frase magistral
Una dona és una dona, no et preocupis, tant se va
L'endemà vam esmorzar
Ni tan sols vaig mirar-la
I a l'hora de marxar ella em va
Ella em va fer un petó que encara no sé interpretar
(Complicasso)
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
Vull entendre-ho però no puc
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
Vull entendre-ho però no puc
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc