Sol de llauna, cel de glaç
Dins el calaix d'un armari
Draps de dona i un infant
Amb un regust enigmàtic
Ve de néixer, està sorprès
Té uns grans ulls Modigliani
Absents, tristos, verds i oberts
I una vida fins que els tanqui
Quan ja té tres anys no surt
A empaitar les papallones
Quan un gos lladra no fuig
I els vestits paguen la broma
Quan la neu remou el cel
Ell la mira en lloc de córrer
I li queda el rostre ple
Com les estàtues de Roma
És l'home estàtic, la tristesa el té corprès
Les orenetes faran niu als seus cabells
Més grandet troba un ocell
A sobre d'ell, a dalt d'un arbre
Ell no es mou i un excrement
Li fa blanc a mitja cara
Troba la nina d'un ull
I la voldria per companya
Però no la mira ni acull
I la nina se'n va a França.
Una noia li ofereix
Un clavell per la solapa
Ell se'l mira però no el pren
I el clavell se l'endú un altre
Un estiu quan ell ja és gran
L'amor ve amb tres candidates
Ell les mira afalagat
Però l'amor té pressa i marxa
És l'home estàtic, la tristesa el té corprès
Les orenetes faran nius als seus cabells
Un bonic dia d'abril
Tot són flors i ell les olora
Però surt l'amo d'un jardí
I li fa una cara nova
Descobreix que no està bé
I vol dir-ho a la senyora
La senyora no l'entén
Perquè és mestra d'una escola
Han passat anys, s'ha fet gran
I assegut davant la porta
I esperant l'enterrament
D'aquell de la cara nova
Cel de vidre, lluna d'or
Dins d'un caixó sense potes
Jeu el cos d'un home mort
Ningú riu i ningú plora
És l'home estàtic, la tristesa l'ha matat
Les orenetes d'ell, mort, fred, han emigrat
La tristesa l'ha matat
Les orenetes de fred han emigrat
♪
Les orenetes faran nius als seus cabells
Les orenetes ai que n'hi ha que tenen pardalets al cap
Ell hi té orenetes i encara no ho sap
Que faran niu als seus cabells
Les orenetes el carismàtic més simpàtic ell és l'home estàtic
Les orenetes és un paio enigmàtic és l'home estàtic
Les orenetes faran nius als seus cabells