Les terres de la família eren l'enveja del món Anaven des de la riera fins el pla de Sant Segimon Tenien la maquinària més moderna i eficaç Eren pagesos perfectes amb la sort al seu costat Un patrimoni abastat durant moltes generacions Mitjançant aliances fosques i matrimonis arreglats Treballadors incansables que havien fet de la vall Un paradís confortable pels amos i els menestrals A la banca eren presents i també a l'ajuntament Eren cabdills generosos, eren homes plens de fe El rector de la parròquia convivia a casa amb ells Per cuidar-se dels assumptes que tinguessin amb el cel Fins que va néixer aquell fill que semblava fet exprés Per cuidar-se d'un imperi heredat sense volguer Aquest noi de sang calenta i l'esperit un tant inquiet Ha llançat tot per la borda i ha invertit en si mateix L'hereu de Can Bruguera, quin xicot més estripón És un filantrop adorable que ha perdut de vista el món Cada nit a Barcelona per tancar algun cabaret Entre artistes i fulanes l'han deixat sense diners L'hereu de Can Bruguera, quin xicot més verbener S'ha polit totes les terres perquè no parés el tren Cada dia quan s'aixeca porta al cap un nou invent Tot en ell és poesia, tot en ell és decadent L'hereu de Can Bruguera, quin xicot més verbener Tot en ell és poesia i es comporta com un nen