Escolte veus estranyes al meu voltant
No sé que faig ací on tot són panys
Preferiria estar per allà volant
Vivint aventures amb els meus companys
Estic a una gàbia i no em deixen volar
Que si és massa prompte o és massa tard
Que calle o que parle, que això està bé o mal
Que ets massa jove per opinar
Ací pareix que tots som iguals
Un nombre sense valor ni identitat
I encara que no ploga m'ofegue als bassals
D'un sistema que jo no he triat
Només sóc feliç quan estic ben tapat
Dins dels llençols on puc ensomiar
Hui un pirata demà un gegant
Que de jugar s'han enamorat
Ens queda el somriure
Les ganes de viure
Que no ens podran furtar per molt que ens limiten
A un ritme imposat
Comença a lluitar per la vida
Que a les aules es viu dia a dia
Religions fomentades en paragrafades cultures contades
Històries dels llibres manipulades
Obsessives rutines
Fan caure a plom les autoestimes
Xiquets a l'escola amb l'esquena danyada
I la ment adoctrinada
L'esperança amagada a renglons de poetes
De versos perduts entre linies discretes
L'art ha perdut el seu lloc
Expropiat de l'educació
Consciències careixen de realitat
En gàbies tancades amb els ulls embenats
Lomce, privatitzant la llibertat
Ens queda el somriure
Les ganes de viure
Que no ens podran furtar
Per molt que ens limiten
A un ritme imposat
En filera a tots els llocs, on està l'educació
Quan pensem els fem por
Ens volen creativament morts
Que ja estem farts de l'adultocràcia
I de la competència per ser els millors
Ens queda el somriure
Les ganes de viure
Que no ens podran furtar