Hi havia un verderol Amagat davall s'albada Que entonava una tonada Que brillava abans que es sol. Refilava sa cançó Per cridar s'enamorada Que tenia ales de fada I plomes com de cotó. Verderol, canta per mi. S'estimada feia així: Verderolet, estimat, Ara que s'acaba es dia, Repeteix sa melodia Que de tu m'ha enamorat. I ell sonava sa cançó I encisava s'estimada Que va quedar enverinada De picada d'escurçó. Verderol, canta per mi. Canta, que no vull partir. I cantava, es verderol, Refilava i repetia: Visc per viure't, vida mia, No viuré si visc tot sol. Quan la va veure partir Va entonar sa veu darrera. Pus mai ha tengut cantera, Pus mai l'han tornat sentir. Verderol, canta per mi.