Aquest paper que algú ha escrit És l'última resposta a un adéu que mai s'ha dit Són les petjades assolades del camí Les que han clavat l'estaca fins a dins Quan els dimonis bamben prop d'ací És sinònim de que no pots sentir-te prop de mi S'encén l'espurna de l'ocàs El cel a carn viva ha despertat Camamil•la encesa per les feres Que salten el foc de les penes S'encén l'espurna de l'ocàs Les penes cremaran Les feres dansaran ♪ Som aquells que no han pensat Solament hem aguardat Una llàgrima d'aigua dolça D'aquells cabells daurats Diuen que la pell és pruna I sols la veus quan creix la lluna Si ella bamba prop d'ací Tots els dimonis fugen de mi S'encén l'espurna de l'ocàs El cel a carn viva ha despertat Camamil•la encesa per les feres Que salten el foc de les penes S'encén l'espurna de l'ocàs Les penes cremaran Les feres dansaran ♪ Les flames dansen al compàs Del nostre palpitar La por ja s'ha acabat Aquells malsons mai tornaran Per fi tots cremaran Les feres dansaran ♪ S'encén l'espurna de l'ocàs El cel a carn viva ha despertat Camamil•la encesa per les feres Que salten el foc de les penes S'encén l'espurna de l'ocàs Les penes cremaran Les feres dansaran