És difícil somiar si ens prohibeixen dormir cada nit Les mateixes preguntes que ens feien al llit Com canviar la balança d'un poble cansat de servir Amb l'eterna premissa de mai defallir Cauran Com el feixisme als carrers de València Com cau la última copa al teu pis Com cauen sempre que venen a Pego Com cau la nit quan som dos al meu llit Com el feixisme als carrers de València Com cau la última copa al teu pis Com cauen sempre que venen a Pego Com cau la nit quan som dos al teu llit Aguanten com llops disposats a atacar Segueixen el rastre deixat al camí Et porten al limit ells no dubtaran En llançar les fletxes plenes de verí Seguim avançant resistint cada cop Com pedres de riu esperant el moment Ni un pas enrere que canvie la por Allibera la ràbia Allibera la ràbia oblida la por La revolta s'escampa s'escolta soroll Al fons els divises els veus avançar Armades amb porres saps que passarà Seguim avançant resistint cada cop Com pedres de riu esperant el moment Ni un pas enrere que canvie la por Allibera la ràbia Cauran Com el feixisme als carrers de València Com cau la última copa al teu pis Com cauen sempre que venen a Pego Com cau la nit quan som dos al meu llit Com el feixisme als carrers de València Com cau la última copa al teu pis Com cauen sempre que venen a Pego Com cau la nit quan som dos al teu llit Allibera la ràbia Allibera esta ràbia Allibera la ràbia Cauran, Allibera la ràbia Cauran, Allibera esta ràbia Cauran, Allibera la ràbia Cauran És difícil somiar si ens prohibeixen dormir cada nit