Sola, fent-se la forta Fa massa temps, morta de por. Sola, busca i no troba, En els seus cabdells, la raó. I amb l'enemic ficat al llit s'esborrona. Sola quan es caragola, Sota els seus peus, de dolor. Sap ser, quan vol, l'home més dolç, Fa volar-li el seny. Però quan l'alcohol li anega el pols Fa del cel l'infern. Tot anava tan bé... Poc s'esperava el que venia Quan va arribar el primer cop. I ja no van parar, ja mai més van parar. Ell li ha jurat que ha canviat Però ella ja no el creu. Per fi ha fet fort avui el cor I li ha dit adéu.