Espigues d'or a mitjan agost Llueixen, altives, esclatant de secor Dansen i s'encalcen Animades pel ball del vent I el sol que batega a cada moment Tamarells s'albiren i jo et veig passar La fosca s'apaga i te seguesc somiant Romeguers s'embullen Faroles s'apaguen Embats que s'enduen El que és viu encara Dies que caduquen i jo aquí assegut I és que Jo som desertor d'una pàtria que encara no existeix Volant d'aquí dalt a baix no se sent res Demà miraré de ser un poc menys humà De deixar a lloure l'animal que hi tenc fermat. Vaig volant ras Perquè així veig a on són les lloses Dins les butxaques no hi duc res Però dins el cap hi tenc massa coses Tenc ganes de sortir I tornar a viure Tenc ganes d'oblidar-me Del teu somriure