Cicles La vida són cicles Cicles intangibles No els pots aturar, el que ens passa dins És inelegible És indestructible Comença un nou segle Cicles... Em precipito i em deixo ploure L'aigua que cau em rovella el coure Un núvol al cap, que vull dissoldre Tans dies sol, m'han evaporat Fent baixar aquest riu salat Que avui em mulla els llavis Que el temps els ha anat fent savis Saborejant, tots els cicles Cicles La vida són cicles Cicles intangibles No els pots aturar, el que ens passa dins És inelegible És indestructible Comença un nou segle Cicles... M'encanta cantar-te i fer-me ploure Cantar-me i forçar-me a plorar-me Tinc por de sortir quan sento la pluja Por de mullar-me i deixar-me anar Però la pluja em fa créixer Fa créixer les fulles Els fulls que avui omplo M'omplen i em despullen Però la pluja em fa créixer Fa créixer les fulles Els fulls que avui omplo M'omplen i em despullen Cicles La vida són cicles Cicles intangibles No els pots aturar, el que ens passa dins És inelegible És indestructible Comença un nou segle Comença un nou cicle