Camino despacio, avanzo quemado, la línea separa nuestra concepción
Mirando al espejo escupo al lavabo, sonríes extraño, crece una flor.
Ya no hay relojes que puedan medir la vida que debo antes de morir.
Una carrera de ratas real, solo en sus jaulas pueden rodar
Y es así, efímera-banal esta letra, la prisa y estrésque os sujeta,
No será esa mi meta, ¡quiero vivir!
Mai he sabut arribar el primer no tinc cap medalla, ni nervis d'acer
No vull palaus de cristall, no vull espines clavades per por a parlar
Vull respirar, vull navegar amb tu i pentinar-me les canes davant del mirall, amb tu
Vull viure una dolça ressaca, una primavera que esclata,
Sentir que l'abisme ens rescata del present i del futur
És hora de fer la nostra guerra deixar de ser homes, que torne la fera
Tocar les muntanyes, ser part de la terra
Sentir-nos com gotes del mar evaporant-se fins l'estratosfera
Se va asentando el pulso que ve, el sucio reflejo que no me encontré
Imagen que niega la pluralidad, dejo de ser invisible y ya está
De la locura rozar la razón, ser espontáneo como una erección
Ver a narciso hundirse en el mar, de esta resaca poder despertar
El humor, definió tal vez la belleza, ¿y si todo está en mi cabeza?
¡Fina la línea que reta tu aprobación!
Lurpean idatzitako lerro zikinak
Sasi jainkoei jarraitutako estela
Hain azalekoa desio sinetsia
Lokatzetan amestuko zaitudanean
De entre nosaltres ningú és perfecte
Fa que siguem un producte selecte
Una altra idea, un altre repte
Euskal herria i valència conecten
Som la revolta que trenca el dictam
Som la cisalla contra el fil d'aram
Som com el peix que s'escapa de l'ham
Som Aspencat i Skakeitan