Tinc cos al cor No em surt la veu Tinc set al plor Les llàgrimes van cares Saber d'algú Com saps de mi Saber-te a tu Amb l'ànima germana (Tinc cos al cor, no em surt la veu) Tinc set al plor, les llàgrimes van cares (Tinc cos al cor, no em surt la veu) Saber-te a tu amb l'ànima germana Quan ens mirem amb pressa Ens perdem la meravella de l'espai i el temps És estètic simplement reduir-ho tot al res A cada mà un fusell i hem disparat al cel M'assec a les butaques del teu subconscient A cada mà un fusell i hem disparat al cel Tu, que havies cregut en tota aquella parafernàlia Que ara et consumeix i t'entristeix Tu, per molt que insistissis que t'hi allunyaries Murs de palla seca al teu voltant I si no fos per aquell anhel De brisa obscura i crits a les teulades Reviure allò se't queda a dins Saber-te a tu les llàgrimes van cares Quan ens mirem amb pressa Ens perdem la meravella de l'espai i el temps És estètic simplement reduir-ho tot al res A cada mà un fusell i hem disparat al cel M'assec a les butaques del teu subconscient A cada mà un fusell i hem disparat al cel ♪ Tinc cos al cor, no penso amb paraules No em surt la veu, et parlo amb la cara La meva pell recorda el teu tacte És de vellut i amb cura, m'abraça (Tinc cos al cor) (No em surt la veu) (Tinc cos al cor) (No em surt la veu) Brillen els ulls vessant de mar Et creixen flors a les pestanyes El nostre aquí ja no és desert El meu present ja no és de marbre La bala ha travessat el sostre i ara hi entra llum Ets un regal etern, ets un regal viscut A cada mà un fusell i hem disparat al cel M'assec a les butaques del teu subconscient A cada mà un fusell i hem disparat al cel