Cau la neu damunt seu Jau mort damunt del llarg temps que ningú sap d'ell Jau mort damunt del llac gelat Des que va fugir del seu destí Fou feliç al mig del bosc Visqué al marge durant anys Anys fa que ningú el veu Només voltors que volen damunt seu Ara que jau mort damunt la neu del llac gelat. Cau com neu la pluja damunt seu Naixen flors al seu voltant Tant fa que ningú el veu Que jau cobert de plantes i animals Que es mengen el seu cor I en surten més pardals Que gràcies a ell viuran anys i anys Al mig del bosc Sense que ningú els torbi per res.