Pujo caminant cap a Gràcia Amb aquella eufòria de qui sap Que allà on va trobarà una raó Per quedar-se, tot i que és enlloc On es voldria exiliar. Som a mitjans dels noranta I tot crit m'ha semblat sempre aliè. Tu ets l'única causa santa per la Que estic disposat a sofrir, estic Disposat a patir, estic preparat Pel dolor. Però ai amor, no ens havíem vist Mai encara i als ulls de l'altra Gent hi fulguraven altres drogues. Llavors jo era valent i la por La millor metzina, llavors tu, Simplement, no existies... Torno rodolant a Gràcia amb el Cap ple d'enllocs i ningús i el cor Buit d'esperança però també de L'enyor que ja sentia per tu. Som a mitjans dels noranta I tot crit m'ha semblat sempre aliè. Tu ets l'única causa santa per la Que estic disposat a sofrir, estic Disposat a patir, estic preparat Pel dolor. Però ai amor, no ens havíem vist Mai encara i als ulls de l'altra Gent hi fulguraven altres drogues. Llavors jo era valent i la por La millor metzina, llavors tu,