Suposo que això és fer-se gran I la roda ja ha girat tant Que ja res et sembla molt greu Però tampoc molt emocionant Saps que molta gent no canviarà I que d'on no n'hi ha, no en rajarà Que de persones tòxiques n'hi ha I que el punt de fuga és important Que només amb amor no n'hi ha prou I només amb paciència tampoc Aquells dies tan raros que hi ha Entre que ho decideixes i ho fas I mentrestant seguim ballant Damunt la cinta que ens porta al final I ens 'nem gronxant amunt i avall Però tot el que passa ja no tornarà mai ♪ La nostàlgia és fàcil d'atiar Però encoratjar el futur ja no tant Però això va sempre endavant Que t'agradi o no, és igual A la gent la coneixes millor Quan realment no els fas falta, ja no Ja aniria tocant que fes bo Mercromina, sandàlies i prou Ja em suposo que això és fer-se gran I que la roda ja ha girat tant Que ara ja res em sembla tan greu Però tampoc gaire emocionant