El crit al cel i el sant a terra Oblidat entre tants noms I un estendard per cada guerra Que condemna vius i morts I quin invent que és el pecat Ningú ens traurà d'aquest forat Sovint penso tant de bo Només s'hi acostin desgraciats I ja fa temps que no plou gaire I els pares es fan vells Entre perills de tota mena Els plaers més exquisits Potser al final no val la pena ser una dona de profit I quin invent que és el pecat Ningú ens traurà d'aquest forat Sovint penso tant de bo Només s'hi acostin desgraciats Sort en tenim de la memòria Dels pares que es fan vells