De vegades no m'agrada l'ésser humà No em sembla un animal sa Una espècie sense miraments De vegades no m'agrada gens No m'agrada gens la gent Però de cop sento la teva veu Com un so màgic que entra dins meu La teva presència em torba la ment I ja torno a pensar com m'agrada la gent De vegades no puc amb la totalitat Dels actes de la humanitat Som la vergonya del regne animal De vegades no ho puc suportar I tot em fa mal Però de cop sento un disc d'en Neil Young I tots els mals rotllos se'n van Desconnecto el televisor I el fàstig se'n va Em sento millor L'esperança és l'últim que es perd O s'amaga com un iceberg Potser tot comença a tenir sentit Si em segueixes tocant Amb la punta dels teus dits ♪ De l'amor i de l'odi sabem Que seran presents eternament és inútil intentar-ho evitar El problema de ser humà o massa humà Nens i nenes sisplau feu-me cas De la fília a la fòbia hi ha un pas Potser tot comença a tenir sentit Tu i jo amagats a dintre del teu llit