Vol, però no pot Perquè sap que caurà al sot Perquè no pot fer-ho sol Ha d'aprendre a aixecar el vol I viu, en un niu Sobre un arbre prop del riu Allí passarà l'estiu Per aprendre que està viu I no en té prou En sortir de l'ou Ell no pot témer el destí Perquè sap que un dia ell Serà un ocell Obrirà les seves ales en el cel, el cel Vol, altitud És un vol directe al sud A l'anar a buscar el calor Perquè arriba la tardor Ell és un ocell I en l'estol tots són com ell Però ja no vol ser-ho més Però és que no pot fer-hi res I no en té prou Amb aixecar el vol Ell no pot témer el destí Perquè sap que un dia ell Deixarà de ser un ocell Escampara les seves plomes En el vent, el vent