Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà Seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres Perseguim el plaer perquè no ens falta de res Però al comptat de Wales els joves es pengen dels arbres Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent I no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres Però ara no em diguis res que m'espatlles el morat El morat és per mi sol no puc donar res als altres Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament Com es pot viure intensament sense ser esclau del desig? No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat No n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria No n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria Si quan la veus l'únic que et passa és que tens ganes de plorar Hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la poesia Si per voler-ho tot, t'has de quedar sense tu No és tant voler sinó saber a què renuncies Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament Com es pot viure intensament sense ser esclau del desig? No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat No n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria No n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria