Asseguts a dins sa tarda Queia es sol de s'horabaixa Però la mar no era arrissada Ni hi havia avions Es sol m'entrava dins es ulls Era hivern i feia fred Una figura a contrallum Me va deixar sense alè Qui hagués dit Que una mirada donaria per tant Qui hagués dit Que sense saber-ho hauríem acabat Asseguts a dins sa tarda Queia es sol de s'horabaixa Però la mar no era arrissada Ni hi havia avions Només hi érem tu i jo Amb es ulls a s'horitzó Tímids, coneixent-nos per Primera vegada Mitja rialla, una mirada A sa galta, una besada Davant jo i sense dir res Se tocava es cabells I així Tots es esquemes se me varen girar Qui hagués dit Que sense saber-ho hauríem acabat Asseguts a dins sa tarda Queia es sol de s'horabaixa Però la mar no era arrissada Ni hi havia avions Només hi érem tu i jo Amb es ulls a s'horitzó Tímids, coneixent-nos per Primera vegada Asseguts a dins sa tarda Queia es sol de s'horabaixa Però la mar no era arrissada Ni hi havia avions Només hi érem tu i jo Amb es ulls a s'horitzó Tímids, coneixent-nos per Primera vegada Tímids, coneixent-nos per Primera vegada