He vist el rostre de la lluna Asserenant el fosc al meu costat. He vist el bru, el verd color de blat Arran els ulls tan calms, i com cada una De les ires del món t'han fet immune A la mirada còmplice del fat, Deesa nua d'un jardí oblidat Que habites ara intacte entre les runes. I ara que no estam junts et diria una cosa I no sé per on començar... Has romput el meu cor en mil troços, ai dona! Tu saps com es podrà arreglar. Ja no veig sa llum, tot em fa tanta nosa Ja va sent hora de tornar. M'he retut a un cel extrany Guiat pel cant tribal de l'esclavatge Unica sofrensa del desig I si caigut del somni just al mig No és per lloar el misteri d'aquest dany Anys per viure l'hora del miratge, Perquè el nostre amor serà Com és ara, com un suau oratge. I ara que no estam junts et diria una cosa I no sé per on començar... Has romput el meu cor en mil troços, ai dona! Tu saps com es podrà arreglar. Ja no veig sa llum, tot em fa tanta nosa Ja va sent hora de tornar. I ara que no estam junts et diria una cosa I no sé per on començar... Has romput el meu cor en mil troços, ai dona! Tu saps com es podrà arreglar. I ara que no estam junts et diria una cosa I no sé per on començar... Has romput el meu cor en mil troços, ai dona! Tu saps com es podrà arreglar. Ja no veig sa llum, tot em fa tanta nosa Ja va sent hora de tornar.