Pel camí fosc de la muntanya
Sembla més difícil caminar
Hem deixat enrere, una escena salvatge
Potser tenim l'abisme, al davant
Parles, com si tot fos molt fàcil
Com si no es veiés el final
Potser, és que el terra s'ensorra
Potser és que, nedem dins el fang
Si pogués reprimir les paraules, les vegades
Que he volgut odiar
No he sapigut controlar les mirades
Que he fingit no saber el plaer que genera la ràbia
Que la roda que gira algun dia
Potser també falla i la casa s'ensorra
No queden persones
Humanes
I les ganes
De cridar-te ben fort que res està bé
Si plores dins d'una gàbia
Que tots marxarem en algun moment
Només queda pols que marxi amb vent
Però així finalment potser entendrem que tot
Forma part d'un teatre
Em fa perdre la calma