No et voldria intranquil·litzar Però no m'era tot igual Malgrat que jo sé Que és una barbaritat Voler tenir-ho tot Mai no he pogut assimilar Malentesos d'amistat I ara com tú jo sé Deixar anar passant els dies Sense trucades perdudes Potser oblidava, El vent de tardor és sempre igual Ser valent per no voler ho-tot I ara és més fàcil acceptar Tot el que es perd amb l'edat Ara quedem per dinar Amb un mes per endavant Ser valent per no voler-ho tot Per no voler-ho tot