Una nit la boira arribà a la vall Soterrant les muntanyes i esglésies. Va ser quan de sobte el poble es va adonar Que entre ells ja no es podien veure. Com que el calor es feia insuportable I cap pudor podia fer-los nosa Es van traure els vestits. Van sortir sentint-se molt més vius que mai, Desitjant trobar-se uns als altres. A tot arreu bramaven llits de llibertat Perque l'amor omplia l'atmosfera I al camí també era la portera Que reclamava feta una fera Convidant als seus pits. Poc a poc es va juntar més personal Que volia gaudir de la gran festa. Com que tots els cotxes eren aparcats Ho van fer enmig la carreterra Crits, gemecs, rises, batecs i palmes Descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn. I així tots els llavis es van enjuntar I els clatells, les galtes de les natges, I el perfum de tots els cosos extasiats Esclatant un colectiu orgasme I tot era una gran meravella També mascle amb mascle i femella amb femella Tots semblants al déu Pan. Fins que un matí la trista radio va anunciar Que la boira afrodisíaca se n'anava A buscar d'algun lloc més necessitat Deixant-vos allà a mitat faena. Però fent servir l'antiga inteligència Per gaudir d'un millor estat de consciència Es van fer saltar els ulls Bona nit amor meu! L'amor és cec!