A quin mirall esperes poder veure L'espai final, deliri on voler creure Bramant l'esbós d'un nou demà I quin trencall, desitges poder prendre Una mà ferma ressona Trencar un mirall, damunt matins d'un món triomfant Marges on cauen cendres D'un cel que escup son mal Albes de planys maldestres Palmells mirant a dalt Regnes enllà dels segles Mantell d'aquell qui cau Marbres que tanquen fresses La veu de deus humans Certament, escric de marges i matinades Permanent, indici de fugida amb ales No és moment, de dubtes esguerrant paraules Pensaments, despulles d'un passat que exhala