S'obren portes, es trenquen vides enlacades Senten por d'esser estimades Ombres sense, aquella negra flama d'ànsia Que vers el temps es torna gràcia El pes del fum recau en mi... Al llarg de tardes buides on les fulles xiuxiuejen El seu cos nu d'aspre sentir... És musa per la rauxa, un fred roent que el seny rebaixa I son... Buida't jove, pren la corba dolca Pren-me tendre, fruir el dolor no és massa Xiscla, gemega, la carn si és freda Mostra la resta, és l'hivern que el goig reclama Forcant l'esclat de joia És la forma de mirar-me que em gela Sencera la musa em cerca Blancs paissatges que dominen el sexe Quan s'esboca la mort