Allà en La Punta per on ix el sol
Hi havia un llogaret de cases velles i horts
On vivia gent senzilla que llaurava la terra i feia el poble fort.
Un mal dia els va caure el mort
Vingué l'autoritat a fotre a dret i a tort:
"Heu de deixar les cases que les màquines venen a ampliar el port"
No pot ser, deu ser un malson
Com van a foragitar-nos i deixar-nos sense nom
Això és ben bé el que pensava tothom
Però l'avarícia és sorda i no vol escoltar raons.
Vingué una colla de joves de la ciutat
A omplir les cases buides i fer comunitat
Els veïns s'organitzaren i tots junt es plantaren damunt dels teulats.
Però la policia no pot tolerar això
I fa servir les porres per obrir pas al patró
I les llàgrimes corren
Perquè no hi ha justícia per al poble, no.
L'últim llar s'acaba d'enderrocar
Quan ve el paper del jutge que s'ha cansat d'esperar
Les dones, valentes, no han deixat d'escridassar:
"Mireu-nos a la cara si us queda dignitat!"
Cante per La Punta, per l'Horta i el Cabanyal
Per la gent que lluita pels seus drets fins el final.
Així és com va fent progrés
Qui diu que sap el que vol dir però mai no ho ha entès
Qui s'ompli les butxaques amb bulos i amenaces
I sempre en vol més.
Puja l'odi que han alimentat
I qui tenia dubtes ja no li'n queda cap
Es donarà a la causa que ha d'engolir aquesta xusma per un forat.
Vindran més casos com el que s'ha contat
Una sentència freda, bulldogs uniformats
Enfront més braços faran costat
I arraparan la terra on s'han deixat la sang.
Cante per La Punta per l'Horta i el Cabanyal
Per la gent que lluita pels seus drets fins el final. (BIS)