De pares pobres I amb mitges soles A molta honor Vindria al món Un món humil Més no mesquí Recorde, encara La casa, clara On jo nasquí Precari, el pis Tenia cuina Amb una pica De pedra vella I una finestra Després hi havia La galeria I aquella parra Que tant m'agrada Sempre, evocar L'embarronat Corcat, dolent I un colomer Buit, en desús Dalt el comú Plàcides prades De les teulades D'això em vindria La melangia Anys endavant I més d'un cant El paisatge L'honren estables Comuns, corrals I fumerals Per fer més fi També algun pi I cossiols D'alegres flors Hi ha, de precari Clavells, geranis Roses intactes I fulles magnes Al menjador Molta claror I ben poc més Per les parets Unes pintures De criatures inesperades Donzelles llargues De llargs cabells I mariners Estranyes canyes ♪ M'excitaria La fantasia Aquell mural Càndid i estrany? Després, l'amplària Greu de la sala Un ambient De cos present I l'adjutori Del dormitori On em van fer Fill de forner I em varen traure El dia quatre De cert setembre Del càlid ventre Molt festejat Pel veïnat A poc a poc Amb llet de pot I sopes d'all Em vaig criar Tinc la nostàlgia D'aquella casa Del món aquell Què li hem de fer No em preocupe És l'únic luxe Que em puc permetre I a fer punyetes ♪ Ara em recorde Jugant al rotgle Xiques i xics Les nits d'estiu Joan, Elvira —ha mort Marina— Rossend, Encarna El fill d'Eulàlia Cúmul de pols Seria el món Del teu carrer L'espargí el vent El vent dels anys —Amarg, amarg— Que no perdona I t'ho retorna —Si es dóna el cas— Trist, estellat I sobre un nom Alça el record Molt festejat Pel veïnat A poc a poc Amb llet de pot I sopes d'all Em vaig criar Tinc la nostàlgia D'aquella casa Del món aquell Què li hem de fer No em preocupe És l'únic luxe Que em puc permetre I a fer punyetes