Carolina és a dins d'un pou La foscor i les ombres li cauen a sobre Com un vel tou Ella mira cap a la llum Que només alguns dies arriba I li permet de veure el fum Dins d'ella crema una foguera Amb la flama minvant La seua ànima es queda freda Cada nou instant Nosaltres la mirem Sentint que no hi podem fer res Ens mosseguem les ungles Desitjant poder fer més Carolina és a dins d'un pou És la meua cosina d'estius Sense horaris ni obligacions Quan tots dos érem arbres nous Amb passions que esclataven Com flors en les rames dels tendres cors Ara la mire des de lluny Mentre allargue les mans Però les puntes dels meus dits Són barques naufragant Voldries fer un crit Per despertar-la del malson Però ella només sent veus Que ja no són part d'aquest món ♪ Si veus algú que estimes Intentant el salt mortal Ballant sobre la corda fluixa Sense casc ni pal Entén que cap camí es queda per trepitjar Que som poc més que fulles Que el vent fa arrossegar