Una mà recull el què has llençat Allò que ja mai més no tornaràs a tenir I l'escut d'espart no ha aturat El cop d'un déu rabiós que s'ha cansat de donar Que n'ets de clara i estàs entre les ombres Perduda i rebutjant l'amor del nostre vincle I jo forçat a destruir del tot El nostre vincle I d'un tall per fi acabar amb mi i amb el què vaig ser per tu El llampec retruny a l'horitzó Fort, tan fort, que em desconnecta de tot Protegint-me dins d'un formiguer Fent-me petit i decidit a canviar Que n'és d'absurd el present Si vius i mors Portant el teu turment i jo el meu damunt l'esquena I proves d'arrencar amb les dents el nostre vincle I d'un tall per fi acabar amb mi i amb el que vaig ser per tu.