Són morts que no descansen A la verbena de Sant Joan És l'empremta que ja s'ha esborrat L'instant que mai més tornarà I jo tinc suor freda i, de tant en tant Me'n vaig tan lluny per no fer-te mal ♪ I de tant ensopegar La pedra s'ha esmicolat I el meu amor s'ha perdut en el temps La princesa ja té pretendent No cal que et manifestis Tu ja no tens ni mai tindràs poder sobre mi I empresoneu-me ara o deixeu-me en llibertat Jo he crescut sense lliri a la mà L'escorpí va injectar-me el verí I el braç no cau, ni penja I el més preuat, la llibertat, té un preu massa car I és més que un sentiment La plenitud del lladregot És aquell que ara diu el pregó El culpable d'un combat a mort La pressa ja no mata I el presoner troba la pau a dins la presó