Quan desperteu D'un cop de llum Que s'ha filtrat pels finestrons Que no us deturin càlids llençols Que sigui fresca l'aigua del pou I aquest camí Que feu a peu El vostre anhel el faci pla I les petjades que deixareu Siguin històries que en el camí escriviu Nimfes, guarnint els boscos Us saludaran Sàtirs amagats, burles us faran Us envejaran ♪ Quan escolteu La pròpia veu Sigui el silenci generós Que nos us deturin dubtes i pors Que en cada feta deixeu llavor I el vostre braç Arribi amunt Per abastar-ne el fruit més alt I que blanquegin vostres cabells Amb la saviesa del camí fet a peu Nimfes, guarnint els boscos Us saludaran Sàtirs amagats, burles us faran Us envejaran ♪ Quan descobriu Que us adormen amb blocs de ciment Desperteu vostra gent i sortiu a peu Si us adoneu Que us adormen i maten els rius Desperteu vostra gent i somriu a peu Quan sapigueu Que us adormen i cremen el bosc Desperteu vostra gent i sortiu a peu Quan descobriu Que us adormen amb càlids sofismes Crideu vostra gent i sortiu a peu