No trobareu cap rondalla
Com la que us vull fer saber
Perquè aquesta n'és sortida
De sota el meu barret
No trobareu cap rondalla
Com la que us vull fer saber
Com que eren dies de festa
A la vall de Bonoreig
Dels pobles de la comarca
Baixaven tots a l'aplec
Balleu fadrins i fadrines
Que això plau a Sant Avet!
Cada pas de dansa
Feia encendre el roig
De galtes lluentes
Gotes de suor
Com un riu de saba
Que regava el cos
Tímides donzelles
Esclataven com flors
Mentre s'enlairaven
Dèries de fadrins
I un pastor dictava
Corrandes i rodolins
I seguint amb la tradició
Cadascú plantava un arbre
Per fer honor a sant Avet
Patró de Bonoreig
Mai cap nom no fou tan escaient
Ni senzilla la seva gent
Pel qui busqui tres peus al gat
Les rondalles són rondalles
Si ara us sembla realitat
Serà casualitat
Però el confrare que ens ha escoltat
Cal que prengui un brandó ben llarg
♪
Si és fràgil la senzillesa
Enmig de gestos banals
Tan fràgil fóra l'arbreda
Al ritme de mil destrals
Com fràgil serà la terra
Al ritme del capital
Els savis ho descobriren
I al rei ho feren saber
Que a sota d'aquella terra
Hi havia un tresor d'argent
Les arques sempre són buides
Quan falten raons de pes
Van tallar l'arbreda
Per fer-ne vaixells
I amb l'argent moneda
Per comprar taulells
De fusta estrangera
Que és més adient
Per a vendre exòtics
Perfums i mirallets
Bosses d'alegria
Bidons de coloret
Coixins per migdiades
I caixes de mort d'avet
I així ho canta mal afinat
Un pastor sense ramada
Arribaren amb destrals
Una gent de parla estranya
Que arrencaren les arrels
De les persones i els arbres
Pel qui busqui tres peus al gat
Les rondalles són rondalles
Si ara us sembla realitat
Serà casualitat
Però el confrare que ens ha escoltat
Cal que prengui un brandó ben llarg
Pel qui busqui tres peus al gat
Les rondalles són rondalles
Si ara us sembla realitat
Serà casualitat
Però el confrare que ens ha escoltat
Cal que prengui un brandó ben llarg