T'avorria, pobre poble La música de ning-ning, Passejant-te per la fira Sota l'ombra dels botxins. Bé sabies, quan complies El teu ritus de consum Que engreixaves carn pudenta De les altes pulcrituds. Et trucaven a la porta Matinades de mort, Quan dormien panxa enlaire, Carnestoltes Carnestoltes Carnestoltes bords! Un patró t'alliberava Dels dimonis temporals, I amagava en calaixera Les preteses llibertats. I se'l treia, groc, amb pal·li, Carnestoltes de cartró, Es quedava a la taverna, L'acudit i el vi amb porró. Cançoneta de fira Treu el nas enriolat, I li fa pam i pipa, Nyigo-nyago s'ha amagat, Nyigo-nyago s'ha amagat. No et quedava, pobre poble, Sinó l'esma de dansar, Tot dient a la parella Que els temps grassos tornaran. T'animava el dret de premsa, I l'estrenat decret signat, De poder fer les esqueles En secular català. Et trucaven a la porta... Oh sortós poble digníssim, Sofert, gran i apuntalat, Se't rifaven temps enrere Els caps-grossos capitals. Ja n'hi ha prou! La fira és teva, I les eines i les mans, En podràs triar parella, Carnestoltes i gegants. Cançoneta de fira Treu el nas enriolat, I li fa pam i pipa, Nyigo-nyago s'ha amagat, Nyigo-nyago s'ha amagat.