Si aneu amb molta vista i compreneu els mots De les endevinalles que cantarem per a tots, Veureu com d'istes istes, al món no n'hi ha pocs, Poseu-vos a la llista, cobriu el vostre lloc. Em diuen ista, ista, no em queixo mai de res, Ni que em tapin la boca o em clavin un revés I tant si és blanc com negre a tots els dic: "Amén", Que jo no vull problemes i sóc d'on bufa el vent. Em diuen ista, ista, perquè sóc general I crec que és amb les armes que s'aguanta el de dalt. Quan l'aviram s'esvera li pego cop de pal I fins i tot em donen el Nobel de la Pau. Em diuen ista, ista, no vull ser violent, Tot i que el que m'envolta no més indiferent. No vull guanyar les guerres amb sang, foc i fusells, Jo vull trencar cadenes fent dejuni als budells. Em diuen ista, ista, i menjo ceballots Quan s'acaben les cebes, tot i que tinc pebrots I dels colors del Barça, molt ufanós n'estic I amb faixa i barretina arreu vaig fent país. Em diuen ista, ista, i sé que no som pocs Els que volem pa amb oli, els que rebem els cops. Cregueu que a gota a gota podrem fer vessar el got I arribarà aquell dia que ho compartirem tot.