Temps era temps hi havia
En uns poblet medieval
Un baró de mala jeia
Que a tothom volia mal.
Amb carrossa d'or i plata
Passejava tot superb
Pel seu terme que moria
D'esquifit i famolenc.
Xics i grans, mig morts de gana,
Li sortien al seu pas
Demanant-li amb ulls plorosos
Que tingués d'ells pietat.
Però ell somreia i burleta
Els cridava amb veu de tro:
"A pencar, males abelles,
Necessito molt més or!"
Els diumenges a la tarda
Organitzava un gran joc:
Vilatans, vinga, a la festa,
A la festa de la mort!"
Vull setze joves per banda,
Amb espases i garrots,
A fer d'escacs a la plaça
I que guanyin els més forts
Xics i grans mig morts de pena
Li sortien al seu pas,
Demanant-li amb ulls plorosos
Que tingués d'ells pietat!
Però ell somreia i burleta
Els cridava amb veu de tro:
"A jugar, vatua l'olla,
Que a mi m'agrada aquest joc!".
Un joglar passà pel poble,
Avançada la tardor,
Que amb senzilla veu cantava
I així deia la cançó:
"Ai del poble, ai de la vila,
Que té un lladre per senyor,
Si vol pau que sigui justa
L'haurà de guanyar amb suor".
Xics i grans tots l'escoltaven,
Li donaven la raó,
Els naixia l'esperança,
Van anar a trobar el baró,
Però ell somreia i burleta,
Els cridava amb veu de tro:
"Us faré tallar una orella
Si escolteu el trobador"
Els vilatans es negaren
A pagar més els tributs,
A palau armats anaren
I parlaren sense embuts:
"No et volem per baró nostre,
No et volem, vés-te'n d'aquí,
Que si et quedes, ai de tu!,
A la forca has de morir."
Xics i grans tots a la una
Li cantaven la cançó:
"Ai, del poble, ai de la vila,
Que té un lladre per senyor".
I ell callava i de ràbia
Se li corsecava el cor,
Mentre el poble repetia
La cançó del trobador:
"Ai, del poble, ai de la vila,
Que té un lladre per senyor,
Si vol pau que sigui justa
L'haurà de guanyar amb suor"
"Ai, del poble, ai de la vila,
Que té un lladre per senyor,
Si vol pau que sigui justa
L'haurà de guanyar amb suor"