Quan s'oratge es beu sa nit, I es firmament brandeja estels, es quan me's prop et vull de mi. Com si fo'ssim dos proscrits, fugitius des temps, D'una mirada veim el cel i l'infern. Remor de fons, deu ser la mar, rimant esquitxos i cocons de sal. Saps que dibuixam cami', I el timbram de bells colors. I lo que voldria e's que no acabe's mai. Saps que sa vorera riu. Saps que es pins ombregen I e's on tu i jo perdem sa por i es recels. Lleu sa claror, riure amagats, lle'pols desitjos cauran tastats. Sa pols que aixicam mentre marcam es pas, tant si e's demati' com si es sol se'n va. No hi haura' fraca's. Anirem fins as final, tant si e's demati' com si es sol se'n va.