Nascut al bressol del precariat, D'un temps en què et descarten si és que no pots ser Barat, callat, servil i ràpid, Vindràs a desfer el que ens han fet. Muntat a les espatlles ens defensaràs Amb una capa de joguina. Sou el present. Sou el demà. I el nostre somni, malgrat tot, És l'esperança en la llavor. Nascut entre el col·lapse i el soroll, Vindràs a netejar el que vam embrutar Quan ens creguérem invencibles. I així, desafiant, irreverents, Sereu la bastida d'un món que vindrà: La massa mare de la història.