Amb la mateixa sonsònia Tres segles anar-nos queixant, Però hem acabat resultant Ser la darrera colònia. De Flandes a la Patagònia Tots han anat esquitllant I amb tota la parsimònia Aquí nosaltres anar badant. No resolc pas cap misteri Si dic que no és cap honor Ser la darrera nació Que fot el camp de l'imperi. Sembla un grotesc encanteri I una vil humiliació Que el qui mena el captiveri Sigui un pobre beneitó. Aviat alçarem el vol Ara ja fem les maletes Que l'imperi espanyol Per fi se'n va a fer punyetes. Més que una gran aventura Ha estat un joc d'acrobàcia, Però dintre de la desgràcia Hem mantingut la cultura: Ho hem fet en la dictadura I ara en aquesta fal·làcia Que amb tota la cara dura Anomenen democràcia. Mentre dins de la caverna Creuen les ombres del foc Sotmeses al tripijoc Dels demòcrates de caserna Ara és qüestió de saber-ne I no fer més el badoc: Deien que Espanya era eterna Però ara ja li queda poc. Ai adéu, Espanya, adéu Ja marxem, fotem el camp Que ara és hora de ser lliures De trencar el darrer lligam.