Com si el país s'expandís com l'ambició, S'estén —amb permisos legals del qui mana— L'acció de les empreses de destrucció, Mentre la terra mor a cops de totxana. Rates! Tots a la cangrí, Regidors d'urbanisme De trenta anys cap aquí! I no pas a l'ombra que ara calen mans, Suor, pic i pala fins a deixar-ho com abans. Sortiu al carrer i en veureu les tristes proves: Per totes les valls, antics camps i les costes S'aixequen grotesques cent vint mil cases noves I sols la cobdícia i el frau en són hostes.