Qui t'ha vist i qui et veu -Quina cara!-. Empaitaves la sort pels carrers I ara et mires la gent des d'alçada, Oblidant el que un dia vas ser. No t'importa quan cauen els altres, Trepitjar-los tampoc mai t'ha fet res, Si amb això has pujat les escales Que t'han dut a posar-te el llorer. Quan tot tibat Et gires i te'n vas, La conversa s'atura darrere el teu pas I algú recorda una dita popular "Poll ressuscitat pica més que cap". Has canviat els valors que tenies, La justícia pel culte als diners, I ara jugues a golf amb harpies Que controlen els bancs i els diners. Cap al vespre arribes a casa, La canalla i la dona als teus peus. Sempre trobes la taula parada, Aqueix món que hi ha fora ni el veus.