El drac de Sant Llorenç del Munt Venia de l'eixut ponent, Vestit de crestes i de fum I armat d'espines en el vent. Fa ja cinc segles que retruny En un llenguatge foraster Per la cinglera i per la vall, Per dins les cases i el carrer... ...que ens roba vinya, oliva i blat I ens rapta els fills al rierol; Que ens crema els llibres i els flautins I ens fa gruar la llum del sol. Però la cresta és de paper I les escates de cartró; La carcanada és un fustot I la mirada és de llautó. El drac de Sant Llorenç del Munt S'escolarà pel fosc ponent, Amb l'ala dreta arrossegant I el cor negat en un torrent.