Uh... La Zaira...
Però qui és de debò?
No ho sabràs mai. No ho saps encara.
No parla mai del seu passat.
No pensa mai en el futur.
I viu només pel seu present,
Pel públic per qui actua avui.
No parla mai del seu passat.
No pensa mai en el futur.
I viu només pel seu present,
Per l'escenari i per les llums.
És la llavor perduda...
Va ser en Puck qui ens la va portar aquí.
D'on va sortir, poc en sabem, poc te'n puc dir.
La Zaira ens va dir que la va treure de l'infern.
De quin infern, poc en sabem, poc te'n puc dir.
Cantant en orquestres de festa major.
En grups de mala mort de qui ningú recorda el nom.
En Puck, en sentir-la, no va tenir cap altra opció.
I a la primera gasolinera es van fer el primer petó.
I encara són parella?
Preferiria que no. M'estalviaria molts problemes.
Però llavors, per què va amb ell?
No ho sabràs mai,
No ho saps encara.
És la llavor perduda...
No parlo mai del meu passat.
No penso mai en el futur.
I visc només pel meu present.
Pel públic per qui actuo avui.
I visc només pel meu present.
Per oblidar que estic amb tu.
I cada dia és així?
Ja hi estem acostumats.
Però, i el Clown, com deixa que passi?
Sense el Puck, no tindríem música.
Sense la Zaira, no tindríem estrella.
Ja, però d'on li ve aquesta estrella...?
No ho sabràs mai,
No ho saps encara.
Quan parla, mossega.
I ja t'agrada que mossegui fort.
P'rò llavors, quan canta...
Llavors sí que mossega de debò.
I canti el que canti,
I sigui quina sigui la cançó,
Quan escoltes com canta,
Sembla que sigui la teva cançó.
És la llavor perduda...
Igual que un gra de blat perdut,
Que ni els pardals no l'han volgut.
Cau una llàgrima al damunt,
I la vida es crea de retruc...