- Cor: Caçar un faisà L'ha portat aquí dalt. Només per menjar Ens han de matar. Turmentats, castigats, Per menjar o no menjar Estem condemnats, Ens han de matar. - Monsenyor Couillardin: El faisà és deliciós, marquès. - Madame de Mericourt: És dels vostres boscos? - Marquès: Naturalment. ¿no teniu gana, estimada? - Olympia No vull que em poseu a la picota si menjo algun dels vostres faisans, senyor. - Tots: Ens han deixat perduts a la intempèrie, Tot el país pateix. Tot el país pateix... Tan sols tenim la fam i la misèria I un crit rebel sorgeix. La rebel·lió sorgeix. - Marquès: ¿Com s'entén? ¿castigar la meva dolça promesa? ¿la que ha de ser el repòs de la meva vellesa i la mare dels meus fills? - Olympia: Un camperol ha estat turmentat a la picota per haver caçat un d'aquests faisans. Temo que no feu el mateix amb nosaltres. - Madame de mericourt: Però nosaltres no som camperols, estimada olympia! A nosaltres mai no ens passa res. - Jeanne: A França hi viu un milió de persones! - Armand: No és cert, som vint-i-cinc milions! - Jeanne: A França hi viu un milió de persones!... Els altres vint-i-quatre milions no vivim a frança, hi morim. - Charlotte: Però això vindrà un dia que s'acabarà! - Benoit: Per cada víctima que castigueu Un dels vostres farem abatre. - Charlotte: Per cadascun de tots els que compteu Nosaltres en tenim vint-i-quatre. - Poble: El poble som més vius Podem tenir més morts, En nombre som més grans I en ànima més forts! - Madelon/Benoit: Tenim molta més sang Bullint dintre del pit, - Poble: I quan cridem tots junts Eixorda el nostre crit! Per cada víctima que castigueu Un dels vostres farem abatre. I si feu caure un dels nostres companys Al darrere n'hi haurà vint-i-quatre! Al darrere n'hi haurà vint-i-quatre! Vint-i-quatre. Vint-i-quatre. - Camilla: ¿En aquesta tarima hem d'actuar? - Don Bàrtolo: Espero que hagin fet fora l'inquilí! - Camilla: Jo em nego a actuar on es dóna tortura als pobres desgraciats. - Don Bàrtolo: No siguis llepafils. - Fanny: Vaig a donar-li menjar! Alguna cosa per beure! - Don Bàrtolo: Treu-t'ho del cap i posa't-ho als peus. Acabaries com ell. No es pot prendre res dels boscos del senyor marquès, ni una pinya, ni un bolet, ni un feix de llenya. Res! - Olympia: És mort. - Louis: Aquest pobre home es pot considerar un afortunat perquè ha mort abans que els altres. S'ha estalviat molts patiments. - Monsenyor Couillardin: Déu l'hagi perdonat... deixa dona i quatre infants... Però les lleis són per complir-les. - Olympia: Una cosa són les lleis i una altra, molt diferent, la justícia. "la llei ha de ser universal a tots els estats, i els mortals, siguin qui siguin, són iguals davant d'ella." - Marquès: ¿Qui diu aquestes atrocitats? - Olympia: Un savi. Dégeon! - Mme. de Méricourt: Jo també llegeixo els escrits d'aquest gran home! - Olympia: Coneixeu "la justícia contra la llei"? - Mme. De mericourt: I tant! Però el meu favorit és el "discurs per l'abolició de l'esclavitud"! - Olympia: Siiiiií! - Marquès: Voltaire! Rousseau! Diderot! Dégeon! El mal que estan fent s'escampa pel món! Us prohibeixo que llegiu aquests filòsofs corruptes! - Olympia: No! - Couillardin: Diderot, Dégeon, Voltaire, Rousseau Es burlen de déu, no tenen perdó - De la Rose: Rousseau, Dégeon, Voltaire, Diderot Volen fer noves lleis! Tallar-nos el ganyot! - Marquès: Desfer-se dels reis. - Couillardin: Manar i tenir vot - De la Rose: Convertir-se en flagell - Tots tres: Ser l'espasa i l'assot Dels que no som com ells! Voltaire, Rosseau, Diderot, Dégeon! El mal que estan fent s'escampa pel món - Marquès: Diderot, Dégeon, Voltaire, Rosseau...